Funcions dels peixos

Hem creat aquest apartat ja que estem interessats per saber com els nostres peixos:

- Es reprodueixen, ( Com es reprodueixen els nostres peixos?)

- Es relacionen, ( Són sociables?)

- I mengen, ( Què mengen?, Com és el seu aparell digestiu?)

- Tenen malalties, (Quines són?, tenen cura? Quins són els seus tractaments?)

D’aquesta manera trobareu una sèrie de preguntes, amb les nostres hipòtesis i posteriorment intentarem donar resposta a partir de la nostra cerca.

 __________________________



La reproducció

La primera pregunta que ens plantegem és la següent: Com es reprodueixen els nostres peixos?”.

Nosaltres, encara que no ho tinguem molt clar, creiem que tenen una reproducció asexual, on no existeix una penetració per part del mascle sinó que el peix femella deixa anar els òvuls i els peix mascle s’encarrega de fecundar-los.

Quan vam començar a buscar informació, ens vam adonar que el terme “reproducció asexual” associada als éssers vius és aquella no hi ha un intercanvi de material genètic, és a dir, que l’ésser viu es capaç de multiplicar-se per sí mateix per poder reproduir-se.

En la nostra cerca vam poder afirmar que la nostra hipòtesi era correcta però allò que ens havia fallat era com ho havíem anomenat, ja que aquest tipus de reproducció és externa i ovípara. Així mateix, hem vist que un cop fecundat l’ou, es crea l’embrió, el qual després es convertirà en l’aleví. Aquí us deixem un petit esquema on es veu molt gràficament el procés:



 Aquesta petita cerca ens va portar a preguntar-nos el següent:
  • Per on expulsen els peixos els ous o els espermatozous?
  • En cas que les femelles tinguessin els mateixos òrgans reproductors que els mamífers, té la menstruació?
Per fer front a aquestes preguntes, en un primer moment vam voler dibuixar com ens imaginàvem els òrgans reproductors dels peixos.



A continuació vam voler comparar si allò que havíem dibuixat concordava amb la realitat. Vam veure que els òrgans reproductors estàvem situats en la part centre del peix i que els òrgans reproductors eren molt semblants als dels éssers humans.  

APARATO REPRODUCTOR
Sistema reproductiu del peix


TESTICULOS
Òrgans reproductius masculins




OVARIOS
Òrgans reproductius femenins
























Un cop aconseguit, vam saber que com tenien una reproducció externa no posseïen ni genitals i vagina. Per aquest motiu la manera d’expulsar tant els ous per part de les femelles, com els espermatozous, per part dels mascles ho fan a partir de l’anus.

Pel que fa a la segona resposta, en un primer moment vam pensar que era impossible ja que mai ho havíem sentit ni tampoc vist. Però un cop vam veure els òrgans reproductors del peix femella, vam descobrir que no era possible que tingués la menstruació ja que no disposa d’un úter. 

________________________________________________

L'alimentació.

Una de les preguntes bàsiques que ens hem plantejat des d’un primer moment és: Què mengen els nostres peixos en el seu hàbitat? 

Un cop havíem sabut que els nostres peixos tenien petites dentetes a la faringe vam suposar que podria menjar des de petites plantes fins a algun insecte.
Vam veure que estàvem encaminats en la nostra hipòtesis ja que aquests peixos, són omnívors i s’alimenten d’organismes planctònics, cucs i larves d’insectes. 

Nosaltres, per tal que els peixos es poguessin sentir com a casa, vam col·locar una planta per a què es poguessin alimentar d’ella. El que no vam poder aconseguir va ser petites larves d’insectes i cucs. Però per poder substituir-ho, vàrem comprar un suplement de la seva alimentació habitual.


Un cop vam saber que menjaven, se’ns va ocórrer un altre pregunta: Com és el seu aparell digestiu?. Tot i que aquesta pregunta entraria dins de l’apartat de la morfologia interna, l’hem volgut posar aquí ja que quan vàrem estar parlant de l’alimentació ens preguntàrem aquesta pregunta. 

Les nostres hipòtesis coincidien ja que tots pensàvem que el seu aparell digestiu era com el nostre però molt més petit, ja que la seva mida és molt més reduïda que la nostra. 

Durant la nostra cerca vam veure que no estàvem del tot desencaminats ja que tenen els mateixos òrgans digestius que els éssers humans, tot i que està organitzat d’una altra manera (Imatge 1)
 
Imatge 1. Aparell digestiu
___________________________________________

Relació. Són sociables?
Durant les nostres observacions, hem pogut veure que els nostres peixos es relacionen molt entre ells i ens hem preguntat si realment en el seu hàbitat és així i si estableixen algun tipus de jerarquia, ja que un dels nostres peixos està una mica apartat dels altres dos. Les conclusions que hem arribat és que s’hagin creat petits rols, o que es relacionin per la seva constitució, ja que els dos peixos que van sempre junts s'han engreixat més que l'altre i això creiem que fa que el deixin  sòl, o que els dos que van junts siguin mascles i la que està més sola és femella. 

Buscant per Internet hem trobat que aquest tipus de peix és molt sociable i no s’estableix cap mena de jerarquia entre els diferents peixos. Per aquest motiu vam voler saber si era per la segona conclusió que vam extreure. Per aquest motiu vam investigar si els dos que anaven sempre junts eren mascles, i la que anava sola era femella. Ens va costar moltíssim, però al final vam veure que els dos que anàvem junts eren mascles i la que anava sola era femella!

De totes maneres, no vam veure clar que estiguessin separats ja que no existeix cap mena de jerarquia entre els peixos!

Vam estar observant detalladament el comportament dels nostres peixos i així poder mostrar-vos les relacions que hem estat observant:






                         ________________________________________________


Poden tenir enfermetats els nostres peixos?

Nosaltres pensem que sí que en tenen però no sabem quines posibles malalties poden ser i els diferents mètodes per curar-les. 

Hem fet una recerca per diferents webs i hem trobat que les malalties més comunes en els peixos són el punt blanc, per al qual hi ha medicaments i, fongs, del què també es venen medicaments.


El punt blanc és una de les malalties més comuns en els nostres aquaris i la podrem observar, detectar i curar seguint aquets punts:

Símptomes: El cos de peix afectat presenta punts blancs (quan és greu s'aprecien taques grises). La pell presenten molta mucositat i està inflamada.
El peix es frega contra objectes i arronsa les aletes.

Estudi: Es frega el frontis del peix viu i s'observa l'aigua a un augment de 50-150 vegades.

Causant: La malaltia la causa el Ichthyophthirius multifiliis, un ciclado unicel·lular. Té forma esfèrica i en grandària és de 0,2-1mm. Es nodreix de la pell de peix.

Patologia: És molt contagiós i afecta totes les espècies de peixos. Si el peix supera la malaltia es torna immune, però pot contagiar a altres peixos sense mostrar símptomes

Cura: Pot servir el verd de malaquita. A les botigues venen medicaments efectius. Ull amb l'aplicació dels medicaments en els Tetra (neons) BOTÍAS, són més vulnerables i poden danyar-los. Seguir les instruccions d'ús del propi medicament.

També hi ha altres malalties com la tuberculosi i la hidropesia que no tenen cura, de manera que cal remoure els peixos malalts més aviat possible per evitar el contagi a altres peixos.

Un cop ja sabem quines malaties poden tenir els nostres peixos, quienes es poden curar i quines no, haurem de tenir cura del nostre animal i estar atents per detectar els símptomes el més ràpid possible.

1 comentari:

  1. Tinc un peix tipus carpa. A l'estiu es va posar vermell, em van aconsellar un antibiòtic (Sera baktopur direct) i se li va passar. Ara hi tornem a ser, vermell i inflat. L'antibiòtic que vaig fer servir no li ha anat be. M'han recomanat una solució de tetraciclina impregnada amb el menjar (en humans s'ha de donar aquest antibiòtic fora dels menjars) Dos dies de tractament no li han fet res. Avui he vist que la dissolució, que tenia a la nevera, ha com "precipitat" i no goso tornar-li a donar. Que es pot fer

    ResponElimina